Gira il mondo gira… Dilluns 20 Agost 2007
Posted by Bris in Cançons, Viatges, Videos.1 comment so far
Un dia vaig comprar un tiquet per pujar en una noria. Sento com si el que havien de ser uns quants girs d’un bitllet senzill s’hagués convertit en un “pase” d’aquells que et deixen pujar sense fer cua. Com si de sobte algo o algú hagués apretat un botó i tot girés molt ràpid. De tant en tant la noria es para i no sé ben bé on baixo, si són els voltants que han canviat mentre girava o sóc jo que veig borrós després de tantes voltes. Potser totes dues. No sé si vull baixar o seguir pujant.
De moment seguiré pujant. Torno a marxar dissabte, aquest cop amb bitllet de tornada i només un mes fora. Toronto m’espera. Let’s go!! Qui m’ho hauria dit… És curiós com pot canviar tot d’un dia per l’altre.
La noria Noruega – Itàlia – Canadà continua… no vull ni pensar quina serà la propera parada, però que sigui.
Ens veiem a la tornada. Espero ser Bris Esponja al màxim! 
I per acabar una cançó mítica:
Il mondo
No, stanotte amore
non ho piú pensato a te.
Ho aperto gli occhi
per guardare intorno a me.
E intorno a me
girava il mondo come sempre.
Gira, il mondo gira
nello spazio senza fine,
con gli amori appena nati,
con gli amori già finiti,
con la gioia e col dolore
della gente come me.
Un mondo
soltanto adesso io ti guardo,
nel tuo silenzio io mi perdo
e sono niente accanto a te.
Il mondo
non si è fermato mai un momento,
la notte insegue sempre il giorno
ed il giorno verrà.
Gira, il mondo gira
nello spazio senza fine,
con gli amori appena nati,
con gli amori già finiti,
con la gioia e col dolore
della gente come me.
Un mondo
soltanto adesso io ti guardo,
nel tuo silenzio io mi perdo
e sono niente accanto a te.
Oh Il mondo
non si è fermato mai un momento,
la notte insegue sempre il giorno
ed il giorno verrà.
Atenció a l’original! Què grande el Jimmy Fontana… 
No té preu eh! Jajaja! Giiiira il mondo giraaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
Visca la “ridarella”! Dilluns 13 Agost 2007
Posted by Bris in Videos.6 comments
M’estimo aquest nen! És impossible no riure! Mon germà diu que jo també reia així de petita i de fet podria ser l’explicació als meus atacs de riure, vénen de lluny sembla! I m’encanta començar a riure per un motiu i oblidar-me’l mentre ric.
Jo no sóc d’aquí Diumenge 5 Agost 2007
Posted by Bris in Opinió.2 comments
Acostumats a sentir la paraula guerra en comptes d’invasió, informació en comptes de distorsió, política en comptes de manipulació, intel·ligència per ignorància, per què no ens haurien d’intentar vendre que l’“art” dels toros és una ciència i no una tortura? Així és com Barcelona es declara “ciutat antitaurina”. Jo crec que entre aquestes cometes s’hauria d’afegir alguna cosa, potser “ciutat antitaurina de cara a la galeria”. Per què no? Si total és així, els toros continuen morint per l’espectacle d’alguns que proven felicitat veient com es dessagna un animal, gràcies als diners ben invertits per passar una estona agradable. Com qui va al cinema o al teatre.
Doncs jo sento fàstic, no per la sang del toro sinó per la gent, pel torero el primer, a qui a vegades desitjo que li passi el pitjor, ho confesso. Però per molta gent són i seran sempre herois. Total, és una tradició i les tradicions s’han de mantenir. Em pregunto per què… Per què si l’evolució ens ha fet avançar fins aquí ens hem de portar tradicions com aquesta al darrera i amb orgull. Això no va amb mi, ni amb molts. Jo no sóc d’aquí. Per què costa tant lluitar per mantenir una llengua com el català i això sobreviurà encara al segle XXI? Ara que ho he escrit m’adono que és fàcil respondre a aquesta pregunta i ho podria fer de mil maneres, només si penso en la de pederastes o violadors que hi ha, o en la mena de persones que tenim per polítics, ja tinc totes les respostes. Si es mata per amor es deu poder matar animals per diversió.
Tot i que veient com van les coses perdo l’esperança, espero que sigui qüestió de generacions, que els nostres fills i néts, o potser hauria de dir els fills dels nostres besnéts (sent optimista) ho estudiïn als llibres d’història i pensin “com podien fer això?”.
La tortura no és cultura.
