Bris’s blog

Avui pensava com ens atrevim a vegades a observar a algú i imaginar d’on ve, a qui va a buscar i què farà aquell matí. Si fa cara de Marc o de Jordi, amb qui comparteix coixí i quin sou té a final de mes per la marca del cotxe. Com jutgem a algunes persones sense conèixer-les i com som capaços de conèixer a algunes persones només mirant-les. Avui pensava que si algú em veiés ara diria que estic estudiant, que “chatejo” o que sóc una addicta a l’ordinador. Si em seguís observant veuria que escric alguna cosa, que em paro, esborro i torno a començar la primera línia. Si em pogués escoltar sentiria que no estic en silenci, que la música m’acompanya i la cama se’m mou sola sota la taula. Que sona de fons “No surprises” i tararejo mentre penso. Si pogués acostar-se veuria que les paraules no són de cap conversa, que són quatre ratlles mal escrites i que si s’apropés encara més trobaria entre línies que no puc escriure tot el que voldria.