Bris’s blog

Potser és injust però sovint es valoren les persones en els moments més durs, en els que s’està sol amb un mateix i es troba a faltar aquell algú, aquella mirada, una abraçada, un detall que no tenia tanta importància fins que no el tens. Jo no he necessitat cap d’aquests moments per adonar-me del que tenia, el pas del temps m’ha anat confirmant que hi ha persones que et van seguint sense que tu els ho demanis, que t’acompanyen mentre camines amb un pas incondicional. Són pedretes de colors que vas trobant al camí, són les fulles, els arbres, són aire; et miren des d’una finestra i t’ajuden a seguir endavant, t’agafen de la mà quan el vent et bufa a la cara, plogui o nevi, són com un raig de sol que t’escalfa en un dia gris, són estrelles. I tu, de les meves, la que més brilla.

Per aquell primer dia al passadís de Ciències, per tots els moments viscuts durant la carrera, per les confessions, per les que ja sabíem abans de que l’altra s’atrevís a dir-les, per la confiança, per la incondicionalitat, per les fotos, per la que vindrà amb el coixí a la panxa i per la panxa que vindrà sense coixí (jajaj), per tants i tants mails, per fer-me doctora sense ser-ho, per poder ser pacient quan vull, per cartes de comiat i retorns, pels viatges, la visita a Bergen i els que tenim pendents, per poder-te dir el que penso encara que faci mal, per poder sentir el que penses encara que em faci mal, perquè ets com un regal, per anar a contracorrent amb mi, perquè vull el millor per tu, perquè ets la més millor, per ser estupenda, per la seguretat de sentir que estem aquí, perquè la lluita valdrà la pena, per estar on havies d’estar, per ser la meva fan, perquè ningú més que tu es mereix un post aquí! I per tants, tants motius que les paraules no saben com dir-los… 24 primaveres molt ben portades estupenda meva!

Per tu, per la meva LaU-LaU