Bris’s blog

No em miris així, ara que marxes. A mi tampoc m’agraden els comiats. A mi també em van vendre un t’estimo acompanyat d’un per sempre. Jo també vaig creure cegament en un mai més estimaré així. Vam jugar a apostar-ho tot i vaig deixar la partida a mitges. Coses que passen. I no per no saber perdre, sinó per passar a ser una simple espectadora. On no hi guanyes però tampoc hi perds. Havia oblidat altre cop que en aquell joc no hi ha regles. Així que no em vinguis amb aquestes, ara que et queden les hores contades. Toca fer maletes.

Per aquest any que arriba, ja t’aviso que entre els bons despropòsits, t’agradi o no, alguns seguiran aquí. No et diré que agafaré més el transport públic ara que podré anar a 80 km/h per les carreteres (ejem), ni penso deixar la xocolata com a vici. No. Tampoc m’apuntaré a un gimnàs per cremar la culpabilitat de tants torrons, carns d’olla i canelons. Seguiré intentant ser ordenada probablement sense èxit, però això sí, amb el meu ordre dins el desordre. I no abandonaré aquells nervis de fer-ho tot a l’últim moment, a corre-cuita i sempre pensant que no arribo però arribant a temps. Tampoc diré que no tindré més por, por de la por, perquè sé que me la tornaré a trobar però ja no serà una desconeguda i potser seré jo a espantar-la. I no buscaré les multituds, amb pocs que siguem ja farem. L’any que ve seguiré fent campanya pro tió, menjaré castanyes i panellets, celebraré Sant Jordi i no em contagiaré de Pares Noels, ni Halloweens o dies dels enamorats. Tradicions les justes. Seguiré patint mal d’ulls al veure faltes d’ortografia i seguiré automedicant-me contra la hipocresia. I mira, crec que seguiré creient que val la pena tornar a creure, perquè només quan hi crec, només quan m’involucro i només quan sento puc seguir dient que sóc jo. Com veus no predico grans canvis, només seguiré sent. I el 2008 que posi la resta. Bon viatge, 2007!!!