Ens hem tornat “bojos”? Dilluns 7 Gener 2008
Posted by Bris in Opinió.3 comments
Ho sé, bojos no existeix, però és que boigs és impronunciable. Dit això, em pregunto si som així de dèbils per caure en aquest parany de la felicitat utòpica, o dit d’una altra manera, si ens hem convertit en cercadors incansables de problemes. Què ens passa que no ens conformem amb tot el que tenim?
La gent està fatal. Avui ho he tornat a pensar. El motiu me’l quedo per mi. No sé quantes vegades hauré dit això últimament i no sé si m’hauria d’incloure jo també dins el sac, probablement… Pocs se salven i no sé on són. Ho penso perquè de tots els defectes que tenim no entenc el perquè del masoquisme, sense el qual ens estalviaríem molts problemes i no perdríem, o millor dit, no deixaríem de guanyar bastant temps, forces i ganes. Però no, sembla que formi part del nostre sistema “antiimmunitari”. Podríem dir que tot ens va bé i els nostres ulls només veuen allò que encara ens falta. Sempre volem més. Més complicat és el que tenim davant, més sentim que ho necessitem. Algú ens estima i el deixem per avorriment, per manca de noves experiències. I anem a buscar aquella persona que ens fa mal, que ens posa les coses difícils, que ens fa lluitar. O vivim amb el famós “ni contigo ni sin ti”, el pa de cada dia. Adonant-nos que el que estem a punt de perdre és el que realment volem. Sí? Segur? O és la por a quedar-se sol?
Serà que necessitem noves fites per tirar endavant?
Som així per natura?
Ens atabalem per tonteries a les quals donem una importància que de ben segur no mereixen. I seguim amb el sempre volem més. Sobra insatisfacció i anem mancats de simplicitat. Quan no és la feina, són els amics, quan no els amors, els desestabilitzadors per excel·lència. Tenim salut i no ens adonem de que és la peça clau fins que un dia ens diagnostiquen qui sap què. I nosaltres vinga a predre el temps donant voltes a coses insignificants sense ser conscients que els veritables problemes són aquells que no ens arribem a plantejar. A vegades en som conscients… un parell de dies.
I jo no vull. No vull simplement acceptar que és així.
Avui, enfadada amb el món i amb mi mateixa.
“Open your eyes and realize that there’s no better place than HERE, there’s no better time than NOW”
