Bris’s blog

Perduda uns dies entre mascletaes, falles, monyos, chiflis, bunyols, castells de focs, cullerots i cullerotes, he desconnectat el cervell d’algunes de les rutines que portem a sobre. D’altres no han volgut deixar-me ni amb el soroll dels masclets, es veu que hi ha moments que ni la distància ni el silenci els fan desaparèixer. Què hi farem… quan no es vol no es pot. Mati, la meva fallera major, sempre ens quedarà un Piui a Cullera, un gos que borda, un “Salkila” en forma de senyal per que anem buscant pis, sempre ens quedarà dir que no estem bé del cap i seguir endavant, sempre ens quedarà riure de tot… del alto de la taüt, un Sam que nos encienda la mecha y nos deje por ahí ffffffffrrh, el niño del pijama de rayas, tus hermanas, lo bueno es que siempre nos quedará algo y, desde Bergen, de aventura en aventura, aquí estamos, para que no nos engañemos, porqué no estarás bien de la cabeza, ni yo, ni queremos y porqué nunca te acostarás… sin Blas!

Senyor pirotècnic… ens toca a nosaltres començar la mascletà!