Bris’s blog

S’obre el teló i apareix la protagonista. L’escenari fornit de colors difuminats, res en blanc i negre, i una avioneta. L’únic equipatge, les ganes dins una maleta imaginària. Es tanca el teló. El públic present observa incrèdul l’espectacle.
Es torna a obrir el teló. Allà és ella, dreta al límit de l’equilibri, a punt d’entregar-se a la gravetat.

Un, dos, tres. I salta.

L’esperen uns segons de caiguda lliure. Uns segons que duren anys, de fet ja en son vint-i-cinc i segueix caient. O volant.

Un paisatge. Un naixement. Una infantesa. Un creixement. Evolució. Adaptació. Un salt en paracaigudes, una caiguda lliure, un vol sense ales, el guió d’una vida, un llarg viatge.

Gaudiu de les vistes!

Aplaudiments.